Projecte Curricular d'etapa (ESO)

• 1. Adequació dels objectius generals al context socioeconòmic i cultural de l'Institut, i a les característiques dels alumnes.

• 2. Decisions de caràcter general sobre metodologia didàctica.

• 3. Criteris generals sobre l'avaluació dels aprenentatges i promoció dels alumnes.

  • Procés d'avaluació

  • Criteris de promoció i titulació

  • Títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria

• 4. Recuperació d'assignatures pendents.

• 5. Criteris i procediments per a organitzar l'atenció a la diversitat dels alumnes.

• 6. Matèries optatives del centre.

• 7. Criteris per a avaluar i revisar el procés d'ensenyament i la pràctica docent dels professors.

1. ADEQUACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS AL CONTEXT SOCIECONÒMIC I CULTURAL DE L ’INSTITUT, I A LES CARACTERÍSTIQUES DELS ALUMNES (R.D. 1345/1991, de 6 de setembre (BOE 13/9/1991)

• 1. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en català i castellà i al menys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del lenguatge.

  Tenint en compte que la llengua catalana és la llengua pr pia de la nostra Comunitat i que és creixent la necessitat del seu coneixement, tant per qüestió cultural d’identitat pr pia, com des del punt de vista de l’entrada en el món laboral i la continuació dels estudis; se’n potenciarà l’ús i així quedarà reflectit al Projecte Lingüístic del Centre.

  El desenvolupament de les comunicacions fa que les relacions econòmiques entre els diferents pa sos, així com les relacions entre els seus habitants siguin molt intenses; per altra part el turisme és el sector econòmic més important d’aquesta Comunitat. Aleshores es donarà una atenció especial al coneixement de les llengües estrangeres de forma que qualsevol alumne pugui estudiar totes aquelles que imparteix el centre durant qualsevol curs.

  Per altra part el centre procurarà ofertar la major quantitat possible d’idiomes estrangers.

  2. Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics, amb la finalitat d’enriquir les seves possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.

  3. Obtenir i seleccionar informació utilitzant les fonts on habitualment es troben disponibles, tractant-la de forma autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establerta i transmetre-la als altres de manera organitzada i intel.ligible.

  Els mitjans audiovisuals formen, cada vegada més, una part molt important de la feina diària en la societat actual. Es donarà una atenció especial al coneixement d’aquests mitjans potenciant els projectes Atenea i Mercuri.

  La biblioteca constituirà un centre de recursos integrats d’on alumnes i professors podran obtenir informació per a l’elaboració de projectes i treballs, a fi de potenciar-ne l’autonomia.

• 4. Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes en els diferents camps del coneixement i l’experiència, mitjançant procediments intu tius i de raonament lògic contrastant-los i reflexionant sobre el procés seguit.

  Potenciar l’adquisició d’hàbits intel.lectuals i tècniques de treball, així com de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i estètics.

  Tant les programacions dels departaments com els criteris de promoció tendran en compte que aquests hàbits, tècniques i coneixements seran els que permetran a l’alumne iniciar-se amb èxit en la vida laboral o continuar els seus estudis a un cicle formatiu o al batxillerat.

  Per aquest motiu no es considerarà només un d’aquests factors (iniciar-se amb èxit en la vida laboral, estudis de cicle formatiu, estudis de batxillerat) com a únics a efectes de programació i promoció.

• 5. Formar-se una imatge ajustada d’un mateix, de les seves característiques i possibilitats, i desenvolupar activitats de forma autònoma i equilibrada, valorant l’esforç i la superació de les dificultats.

• 6. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, superant inhibicions i prejudicis, reconeixent i valorant críticament les diferències de tipus social i rebutjant qualsevol discriminació basada en diferències de raça, sexe, classe social, creences i altres característiques individuals i socials.

  Es potenciarà una educació no sexista, i es fomentaran els valors de respecte i tolerància cap a la diversitat (tant a dins l’aula, com a les activitats extraescolars)

  La pràctica de l’esport es considera molt important per el desenvolupament d’aquest objectiu, aleshores es prioritzarà la pràctica esportiva en les activitats extraescolars, solicitant i potenciant la participació dels pares.

  Així mateix, també s’afavoriran totes aquelles activitats que revesteixen un caràcter grupal i en que resultin fonamentals la cooperació i la cohesió en el si del col.lectiu: teatre, excursions, socorrisme, ...

• 7. Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als dret i deures del ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a aquells.

• 8. Conèixer les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, valorar-los críticament i triar aquelles opcions que més afavoreixin el seu desenvolupament integral com a persones.

• 9. Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del medi físic, valorar les repercussions que sobre ell tenen les activitats humanes i contribuir activament a la seva defensa, conservació i millora com a element determinant de la qualitat de vida.

  Es potenciaran i prioritzaran totes aquelles activitats que tenguin com a finalitat el respecte al medi ambient.

• 10. Conèixer i valorar el desenvolupament científic i tecnològic i les seves aplicacions i incidència en el seu medi físic i social.

  Conèixer l’actualitat científico-cultural. Els diferents departaments procuraran realitzar les modificacions necessàries en les seves programacions per donar a conèixer els esdeveniments actuals de les seves àrees: premis literaris, descobriments científics, històrics, etc.

• 11. Conèixer, apreciar i gaudir el patrimoni cultural i contribuir activament a la seva conservació i millora, entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus, i desenvolupar una actitud d’interès i respecte cap a l’exercici d’aquest dret.

  Conèixer i participar en les activitats socials i culturals del nostre entorn. Per a aquest coneixement i participació els seminaris podran programar visites a museus, assistència a conferències, representacions teatrals, etc.

• 12. Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències per a la salut individual i col.lectiva dels actes i les decisions personals, i valorar els beneficis que suposen els hàbits de l’exercici físic, de la higiene i d’una alimentació equilibrada, així com dur una vida sana.

  Conèixer i ser conscient dels problemes que afecten la joventut, i aprendre a combatre’ls.

  Problemes com la droga, la sida, les begudes alcohòliques, la conducció temerària, etc. són problemes que afecten de forma important als joves del món actual, aleshores es potenciarà la realització de conferències, tallers, etc. que els donin a conèixer.

• 2. DECISIONS DE CARÀCTER GENERAL SOBRE METODOLOGIA DIDÀCTICA.

• A tot acte didàctic intervenen els següents factors: la matèria a ensenyar, el professor, el mètode i l’alumne. El mètode és l’instrument que permet que el professor pugui comunicar-se amb l’alumne de manera eficaç, aleshores, el mètode adquereix un paper fonamental, que no únic, a l’acte didàctic.

  L’alumne ha de tenir un paper protagonista, i ha de construir el seu aprenentatge, i per aconseguir-ho ha de disposar de procediments i tècniques adequades.

• Principis didàctics.

• Motivació i interès: Per a apredre, l’alumne ha de mostrar interès per allò que ha d’aprendre, ara bé aquest interès no sempre es té i aleshores és important motivar-lo.

• Activitat: L’alumne no ha de ser un receptor passiu, sinó que ha d’ocupar el paper protagonista de la seva pròpia formació mitjançant l’activitat: el treball dins classe i a casa tant individual com col.lectiu, assistència a conferències, teatre, exposicions, etc.

• Consolidació dels aprenentatges: Per consolidar els coneixements és molt importat que l’alumne s’habitu a estudiar. No basta que realitzi una sèrie de treballs, també ha de ser capaç de memoritzar, per poder exposar raonadament, determinats coneixements mitjançant l’estudi. L’estudi ha de ser una part fonamental en el procés d’aprenentatge per la qual cosa es faran successives proves per comprovar el grau de consolidació dels aprenentatges.

  A excepció de les assignatures de llengua, no es farà ús d’exàmens globals a no ser per a determinats casos com: excessives faltes d’assistència d’una assignatura, recuperació global per a alumnes suspesos, millorar nota pels alumnes aprovats; però no com una activitat més en el desenvolupament normal d’una àrea. S’entén per examen global aquell que ha requerit pel seu estudi un període superior al d’un avaluació.

  En el cas de les assignatures de llengua l’avaluació serà acumulativa, perquè l’aprenentatge d’una llengua és un procés acumulatiu i en espiral; l’alumne ha de recórrer constantment a l’ús dels coneixements adquirits per tal d’aconseguir els nivells mínims programats pels seminaris.

• Individualització: És important valorar les característiques personals de cada alumne per a facilitar el seu aprenentatge. Quan comença el curs, el professor ha de comprovar quin és l’estat inicial de coneixements de cada alumne i a partir d’aquests coneixements, ha d’assolir els continguts mínims especificats en la programació de la seva àrea.

  Tenint en compte que l’ensenyament és obligatori fins als setze anys i que l’alumne no pot repetir més d’una vegada l’ESO (excepcionalment dues), haurà alumnes amb uns coneixements sota mínims. No es pot oblidar l’aprenentatge d’aquests alumnes, ja que a un l’alumne al qual no es dóna la possibilitat d’avançar en l’adquisició de coneixements, serà un alumne sense cap tipus d’interès per aquella àrea i, aleshores totalment inactiu i passiu.

  També s’han de considerar aquells alumnes amb una major capacitat o hàbits d’estudi, ja que tampoc es pot permetre que aquell alumne, capaç d’aquirir majors coneixements que els programats com a mínims, es quedi només amb aquests.

  Les programacions contemplaran, en els seus continguts, per una part els alumnes amb dificultats d’aprenentatge i per altra els alumnes amb una major capacitat o uns hàbits d’estudi molt assolits als quals se’ls podrà exigir un major rendiment i esforç. Aquest doble objectiu es durà a terme mitjançant les adaptacions curriculars, oferint les classes d’aprofundiment demandades pels alumnes i/o seguint els suggeriments dels pares segons les possibilitats del centre.

• Recursos tecnològics: La utilització de les noves tecnologies per a l’ensenyament es considera important però no l’única forma d’aprenentatge. Es procurarà incloure aquestes noves tecnologies en les programacions de les diferents àrees i prioritzar-ne l’ús sempre que hi hagi el material adequat.

• Interdisciplinarietat: Moltes vegades existeixen determinades relacions entre diferents disciplines. Les programacions de les diferents àrees tendran en compte aquest fet i procuraran que els seus continguts curriculars aprofitin al màxim aquestes coincidències, semblances i relacions.

• Aprenentatge significatiu.

  A diferència de l’aprenentatge repetitiu o memorístic basat en la persistència seqüèncial i variada dels nous aprenentatges, l’aprenentatge significatiu consisteix a relacionar la informació que s’ha d’adquirir amb els conceptes ja existents en l’estructura cognitiva de l’alumne.

  La programació dels diferents departaments es basaran en aquest aprenentatge significatiu, aleshores per assegurar aquest aprenentatge és necessari:

• Partir de l’experiència i idees prèvies, de forma que els nous coneixements siguin coherents i susceptibles d’organitzar-se amb els ja assolits. Això requereix uns coneixements previs, i en cas de no tenir-los l’alumne requeriria actuacions específiques per tal que pogués aprendre els conceptes i relacions essencials del tema en qüestió, i facilitar així la seva integració. És molt important per tant el concepte d’avaluació inicial de l’alumne en les diferents àrees i matèries.

• La progressió en la complexitat de les noves adquisicions, de forma que es comenci tenint en compte la capacitat i maduresa de l’alumne o grup. Els continguts es presentaran de forma seqüenciada, i així s’evitaran al màxim les dificultats inherents a la integració dels nous coneixements.

• La motivació de l’alumne, per a predisposar-lo a adquirir nous coneixements de forma no merament memorística. Per a això és important:

• a) Millorar la presentació de les activitats

  b) Donar confiança en les possibilitats de la seva realització.

  c) Crear noves necessitats.

  d) Aconseguir la distància òptima entre el que l’alumne sap i allò que ha d’aprendre.

• Una intensa activitat per part de l’alumne perquè ell mateix vagi realitzant els seu aprenentatge, en col.laboració amb els seus companys i amb el professor. L’esforç de l’alumne i el seu interès per avançar en el seu procés d’aprenentatge seran valorats positivament.

• 3. CRITERIS GENERALS SOBRE L’AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES I PROMOCIÓ DELS ALUMNES

• Procés d’avaluació.

• S’avaluarà tot el procés d’aprenentatge: conceptes, procediments i actituds.

  L’avaluació ha de ser contínua; ja que està immersa en el procés ensenyança-aprenentatge de l’alumne a fi de detectar les dificultats en el moment en què es produeixen, esbrinar-ne les causes i, en conseqüència, adoptar les activitats d’ensenyança-aprenentatge. (Ordre del 12/11/92. BOE del 20)

  Avaluació contínua no vol dir que l’alumne, en qualsevol moment del curs, ha de saber tots els continguts de cada matèria; ni que a final de curs cada matèria hagi de fer una prova global per a comprovar el seu nivell de coneixements.

  Aleshores l’avaluació contínua requereix:

• Una avaluació inicial que es realitza abans de començar una activitat, curs, tema, etc. a fi de saber els coneixements de partida de l’alumne i amb la finalitat d’adaptar la programació a les realitats d’aquest o del grup.

  Es realitzarà una prova oral o escrita als alumnes que inici n el primer d’ESO o als que entrin nous al Centre. Els departaments en la seva programació contemplaran aquesta prova inicial que serà redactada i qualificada pel departament. Els resultats es comunicaran al Departament d’Orientació en cas que sigui necessari prendre mesures excepcionals per a la consecució dels objectius mínim exigits.

• Formativa que es fa durant el procés d’ensenyança-aprenentatge, per a conèixer en qualsevol moment el progrés de l’alumne i l’adequació de la metodologia aplicada, i d’aquesta forma ajudar-lo en els seus aprenentatges. Aquesta avaluació es farà mitjançant treballs, preguntes orals, proves escrites, etc.

• A efectes de titulació de l’alumnat matriculat al segon curs d’un programa de diversificació curricular obtendrà el títol amb les mateixes condicions que la resta de l’alumnat, entenent que per obtenir el títol haurà de tenir qualificats positivament els dos àmbits de coneixement, l’àmbit sociolingüístic i l’àmbit cientificotecnològic.

• L’alumnat de necessitats educatives específiques obtendrà el títol en les mateixes condicions que la resta de l’alumnat, sempre que hagi assolit els objectius de l’etapa.

• Les decisions de l’equip docent, en cas de no poder-se adoptar per consens, s’adoptaran per majoria simple. Hi haurà tants de vots com matèries impartides. Si el professor de la matèria pendent d’un curs anterior és diferent al professor del curs actual i assisteix a la reunió d’avaluació té un vot.

• 4. RECUPERACIÓ D’ASSIGNATURES PENDENTS.

• Els alumnes amb assignatures pendents de 2n i 3r d’ESO que promocionin curs podran presentar-se a un examen a començaments d’octubre per recuperar l’assignatura suspesa, excepte en les matèries d’Educació Física i de Tecnologia pel seu caràcter eminentment pràctic. Aquest examen serà preparat i avaluat pel Departament. Els alumnes que no aprovin aquest examen seguiran el procediment habitual especificat a continuació

• Els alumnes de 2n o 3r d’ESO que promocionin curs amb qualque assignatura suspesa seran avaluats pel professor que tenguin d’aquesta assignatura al curs actual. Si la promoció és de 3r a 4t d’ESO i l’alumne no s’ha matriculat de l’assignatura suspesa, serà avaluat pel departament.

• L’alumne tendrà una nota per avaluació i en aquesta nota es tendran en compte també els percentatges de presentació i esforç indicats en aquest projecte, tenint present que l’assignatura pendent de 2n pertany al primer cicle a aquests efectes.

• Respecte als continguts, aquests seran els mínims contemplats pels departaments a les seves programacions.

• La programació dels diferents departaments contemplarà en detall els sistemes de recuperació, segons la casuística indicada més avall.

• Tot aquest procés de recuperació d’assignatures pendents serà supervisat i coordinat pel cap del departament corresponent a efectes d’aconseguir la màxima objectivitat i homogeneïtat possible quant a les qualificacions.

• La Direcció del Centre procurarà segons les disponibilitats de professorat que pugui haver classes específiques de recuperació pels alumnes amb assignatures pendentes.

• En el cas que una assignatura compti amb classes de recuperació, tant la presentació del treballs realitzats com els mateixos treballs seran tenguts en compte pel professor de l’alumne segons detalli la programació dels departaments.

• El procés d’avaluació serà el següent:

• 1) Alumnes que durant el curs actual tenen la mateixa assignatura que la que duen pendent:

• Si un alumne aprova l’assignatura del curs actual tendrà aprovada l’assignatura pendent, excepte l’assignatura de Ciències Socials de 3r i 4t d’ESO mentre a la seva programació contemplin donar la Geografia a un curs i la Història a un altre.

  A causa de l’aprenentatge en espiral de moltes assignatures, les proves escrites del curs poden contemplar conceptes del curs anterior. En aquest cas els alumnes amb l’assignatura pendent del curs anterior seran qualificats amb dues notes, una corresponent al curs actual i l’altra a la pendent.

  No hi haurà distinció entre l’assignatura actual i la pendent en la valoració de la presentació i l’esforç ja que es consideren actituds globals de l’alumne, si bé als alumnes suspesos se’ls pot demanar treballs suplementaris.

• 2) Alumnes que durant el curs actual no tenen la mateixa assignatura que la que duen pendent:

• - En el cas que per disponibilitats horàries el departament pugui fer classes de recuperació, aquestes es dedicaran prioritàriament a impartir aquestes assignatures. Aquest punt també és vàlid per a l’assignatura de Ciències Socials de 3r. d’ESO mentres a la seva programació contemplin donar la Geografia a un curs i la Història a un altre.

  - Si hi ha classes de recuperació, el professor que la imparteixi controlarà i valorarà l’assistència i la feina realitzada per l’alumne a efectes de puntuar-li la presentació i l’esforç. En serà responsable del procés d’avaluació contínua de l’alumne, el qualificarà a cada avaluació i assistirà a la seva sessió d’avaluació final. Durant el curs informarà el tutor, a petició d’aquest, del seu procés d’aprenentatge.

XXX