Plaer immens després d’escoltar el penúltim disc dels Antònia Font. Música electrònica. Magnífica sonoritat. Textos de gran lirisme, ben fets i pastats. Sons imitadors dels cants de les sirenes.

Sons de rock enèrgic i energètic. Quotidianitat a dojo, retrat de la vida irònic, punyent i amable alhora.

Els Cap Pela,quan pugen a l’escenari, no necessiten res més que les seves veus. Interpreten tant cançons pròpies com èxits del pop i del rock. Però ho fan tot amb la veu, sense cap instrument.

Música molt potent!!

El 2n treball del cantant de rap Pere Crim es diu “Canturrap”. Què interessa a aquest fascinant autor de rap? Idò, els ritmes i les rimes.

Ha creat un discurs propi, amb un estil que gravita al voltant d’un flow extremadament fluid i unes bases contundents. És respectuós amb les formes clàssiques del hip-hop, però es nega a renunciar a mirar a banda i banda per, quan convé, donar entrada a influències que contribueixen a enriquir el conjunt final, com ara, per exemple, el pop.

En el seu 3r àlbum, el grup inclou cançons sobre la guerra, l’homosexualitat , l’anorèxia, els divendres, els padrins, la por dels instituts o el maltractament dels animals, explicats des d’un punt de vista fresc, adolescent…

Tot això amb una sonoritat pop, rock i ska. I, sabíeu què vol dir “Sakam té”? Idò, “t’estim”, en macedoni.